Al FAQS de TV3, Sala-i-Martin deia: “Trobaria una falta de respecte dir el que haurien d’haver fet. Són gent que jo m’estimo molt, uns estan a la presó, altres a l’exili, i des d’un plató, des d’una ràdio, des d’un cafè o fent un gintònic, trobo poc respectuós opinar d’aquest tema”. No sé si es legítim, però és de ben segur simptomàtic.
A la carta que els presos polítics han adreçat als testimonis de la defensa en la farsa de judici al Suprem hi diuen que “Les vostres paraules han posat llum a la foscor que les mentides dites pels testimonis de l’acusació havien provocat”. És cert. Però…
El més perillós de tenir presos i exiliats eren dues coses. D’una banda, que s’evités tota crítica al processisme; de l’altra, que s’inculqués en la ciutadania la idea que la via unilateral és inviable.
Aquest blog vol contribuir també a posar llum a la foscor. A la foscor del processisme. Crec que això pot fer-se des de la lleialtat als presos polítics i als exiliats, però alhora críticament, perquè el sentit crític ens és allò més necessari en el garbuix processista que ens han muntat. Crítica que és feta, no cal dir-ho, des d’un independentisme radical. I naturalment, aquell independentisme que sap que la via unilateral és l’única via possible per trencar amb l’opressor.
Categories: General

0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *