Joan Miró – Cap de brau
Miquel Mallafré parla en un article publicat a Malarrassa intitulat “Els testos s’assemblen a les olles” de les semblances entre el PP i el PSOE. Estic essencialment d’acord amb aquest article. No sé si això es produeix assíduament en altres latituds, no ho sé ben bé. Però a Espanya és un drama històric: allò de les dues Espanyes, que mai s’ha acabat de formular al meu gust. Es pot dir (dic) que el problema de les dues Espanyes no rau en el que les separa sinó en el que les uneix. Aquesta és la meva definició.
I què és allò que més comparteixen les dues Espanyes? La catalanofòbia, diria. En altres paraules: la mentalitat colonial. L’esquerra espanyola mai ha tingut una visió territorial genuïna més enllà de falses gesticulacions (la defensa que el PSOE feia del dret a l’autodeterminació en temps del franquisme, el federalisme als seus estatuts per al qual mai ha fet ni una sola proposta). Tan poc que ni tan sols mai se li ha acudit de suprimir de la Constitució espanyola de 78 aquell article que prohibeix o limita el federalisme sectorial entre comunitats autònomes.
En definitiva, qui guanya amb aquest profund acord de les dues Espanyes és la visió jacobina i centralitzadora de la dreta més rància, mesetària i colonial. Tant és així que costa d’entendre que mai a cap català se li hagi acudit el pactisme sinó és perquè formem part d’un poble mesell i agenollat, covard i acomodatici.
Categories: General

0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *