Un any sense Màrius Sampere

Avui fa un any de la mort de Màrius Sampere. És un poeta, ho confesso, en el qual no he acabat d’entrar del tot. Ni em disgusta ni m’apassiona, però de vegades em fa pensar. No el menystinc, que quedi clar, probablement no he sabut entrar-hi com cal tot i que intueixo que qualsevol ho faré.

El vaig mig conèixer breument vers 1990 o 1991, quan ell obtingué un càrrec al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona (on jo treballa, a Sants), dins el Consorci per a la Normalització Lingüística de Catalunya. A més d’administratiu, jo exercia un càrrec com a Coordinador d’Implantació Informàtica i anava sovint al CNL de Barcelona. La seva taula era sempre ben neta i polida. Buida. Sampere exercia el càrrec de Cap de dinamització lingüística. Es deia que en aquell despatx essencialment feia una cosa: escriure poesia.

Us poso el darrer poema de ‘Jerarquies’:

 

Deixa un comentari