Les suggestions de Georg Trakl

Georg Trakl és probablement el poeta no català que més traces ha deixat a la meva poesia, potser només seguida de prop per Sylvia Plath, que també “adoro”. El poeta expressionista, traduït per Feliu Formosa, sempre em commou, em fa fantasiejar, m’eleva i em travessa de suggestions sempre noves. Vaig descobrir-lo amb l’edició de l’obra poètica traduïda per Feliu Formosa i editada per Empúries el 1990. A més d’altres traces en poemes posteriors a aquest any, dos dels Poemes d’Abissínia li són absolutament deutors: «Meditació» i «Transfiguració».

Segons Formosa, “Aquest Trakl pretesament ‘místic’ no fa més que indicar, en definitiva, fins a quin punt és suggestiva la seva obra. Com a ‘visionari’ que ‘crea’ un món nou, supera els corrents postromàntics o simbolistes de la poesia alemanya, i d’aquí ve la seva importància. I no és estrany que hom el relacioni amb Hörderlin.”

I torna a dir-ho Formosa: “És per això que la trajectòria creadora de Trakl és una dolorosa recerca on l’inconscient té un paper important (cada poema representa per a ell un sofriment intens) i esdevé una elaboració minuciosa i pràcticament inacabable del llenguatge.”

Com em succeeix amb Salvat-Papasseit, fantasiejo amb què més hauria escrit Trakl si no hagués mort tan jove, als vint-i-set anys.

(citacions de Formosa extretes del pròleg a ’Obra poètica’, Adesiara, 2012; i abans a Empúries, 1990).

Deixa un comentari